Casa Marcel·lí Blasco

Casa unifamiliar. 1922

Passeig Maluquer, 3 

Sant Joan Despí


 

Aquesta casa, també coneguda com a Casa Gamisans, és un bon exemple de casa d'estiueig, a una zona de nova urbanització, tot just a tocar del Canal de la Infanta i amb una finca ben amplia. El projecte que Jujol va presentar a Marcel·lí Blasco estava ple d'elements decoratius, amb un treball de ferro notori, similar al que va fer a la Torre de la Creu.

L'obra que es va executar va ser molt més modesta, decorada amb elements florals modernistes que ja haurien de ser anacrònics en 1922 i elements més noucentistes, com el perfil ondulat i els esgrafiats de les façanes laterals.

L'edifici, amb el temps, perdé la torre, però encara és un bon exemple d'aquesta arquitectura d'estiueig que va aterrar a Sant Joan Despí durant les primeres dècades del segle XX.

 


Esta casa, también conocida como Casa Gamisans, es un buen ejemplo de casa de verano, en una zona de nueva urbanización, con solo tocar el Canal de la Infanta y una finca muy amplia. El proyecto que Jujol va a presentar a Marcel·lí Blasco estáva ple d'elements decoratius, con un treball de ferro notori, similar al que va fer a la Torre de la Creu.

La obra que se va a ejecutar va ser más modesta, decorada con elementos florales modernistas que ja haurien de ser anacrònics en 1922 y elementos más novecentistas, con el perfil ondulado y los grabados de las fachadas laterales.

El edificio, con el tiempo, perdió la torre, pero todavía es un buen ejemplo de esta arquitectura de estilo que llegó a Sant Joan Despí durante las primeras décadas del siglo XX.

This house, also known as Casa Gamisans, is a good example of a summer house, in an area of new urbanization, just next to the Canal de la Infanta and with a very large property. The project that Jujol presented to Marcel·lí Blasco was full of decorative elements, with notable iron work, similar to what he did in the Torre de la Creu.

The work that was executed was much more modest, decorated with modernist floral elements that should have been anachronistic in 1922 and more noucentist elements, such as the wavy profile and the sgraffitos on the side facades.

The building, over time, lost the tower, but it is still a good example of this summer architecture that landed in Sant Joan Despí during the first decades of the 20th century.