Projecte per la rectoria

Jujol va ser una persona molt religiosa. La vinculació amb l'església de Sant Joan Despí sembla que, a partir de 1933, va ser més intensa, amb el disseny d'una ampliació del temple o la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. En aquest context s'ha de veure el projecte per una rectoria que mai s'acabà fent.

Jujol va projectar un gran edifici al pati de l'església, adossada a ella, mantenint l'antiga rectoria. Hi disposà tot un seguit de terrasses, escalinates, i arcs ben clàssics, recordant edificis italians. A la planta baixa estaven els espais públics, el despatx i una sala parroquial, tot articulat al voltant d'una galeria porticada que recorda a un claustre monàstic. La primera planta tenia una gran terrassa, el menjador, quatre dormitoris, una petita capella i la cuina. Tenia una segona planta per les golfes, amb grans finestrals similars als que va fer a Can Negre.

El plànol que es conserva al COAC és ben formal, fuig de la grafia fluida habitual en Jujol, però adjunta un petit dibuixet del be que representa Sant Joan Baptista, amb una inscripció, SIGIL.LUM, com si fos el disseny d'un futur segell parroquial. 

Jujol fue una persona muy religiosa. La vinculación con la iglesia de Sant Joan Despí parece que, a partir de 1933, fue más intensa, con el diseño de una ampliación del templo o la imagen de la Virgen de Montserrat. En este contexto debe verse el proyecto por una rectoría que nunca se acabó haciendo.

Jujol proyectó un gran edificio en el patio de la iglesia, adosada a ella, manteniendo la antigua rectoría. Dispuso una serie de terrazas, escalinatas y arcos clásicos, recordando edificios italianos. En la planta baja estaban los espacios públicos, el despacho y una sala parroquial, todo articulado en torno a una galería porticada que recuerda a un claustro monástico. La primera planta tenía una gran terraza, el comedor, cuatro dormitorios, una pequeña capilla y cocina. Tenía una segunda planta por el desván, con grandes ventanales similares a los que hizo en Can Negre.

El plano que se conserva en el COAC es bien formal, huye de la grafía fluida habitual en Jujol, pero adjunta un pequeño dibujito del cordero que representa a San Juan Bautista, con una inscripción, SIGIL.LUM, como si fuera el diseño de un futuro sello parroquial.

Jujol was a very religious person. The connection with the church of Sant Joan Despí seems to have been more intense from 1933, with the design of an extension of the temple or the image of the Virgin of Montserrat. In this context, the project must be seen as a rectory that was never completed.

Jujol designed a large building in the courtyard of the church, adjacent to it, maintaining the old rectory. It had a series of terraces, staircases and very classic arches, reminiscent of Italian buildings. On the ground floor were the public spaces, the office and a parish hall, all articulated around a porticoed gallery reminiscent of a monastic cloister. The first floor had a large terrace, the dining room, four bedrooms, a small chapel and the kitchen. He had a second floor in the attic, with large windows similar to those he made in Can Negre.

The plan that is preserved at the COAC is very formal, it avoids the usual fluid spelling in Jujol, but it includes a small drawing of the be that represents Sant Joan Baptista, with an inscription, SIGIL.LUM, as if it were the design of a future parish seal